Articles d'interés
CINC PERSONES GREUS A CAUSA D’UNA REACCIÓ A UNA MOLÈCULA DISSENYADA PER UN FUTUR FÀRMAC
El gener de l'any 2016, va haver-hi un accident a França en aquesta la primera fase de prova d’un nou fàrmac, durant l'assaig d'una molècula administrada per via oral que serviria per desenvolupar un fàrmac contra l'ansietat i problemes motors provocats per malalties degeneratives. Cinc dels sis voluntaris que participaven en l'experiment van patir danys neuronals irreversibles, un d'ells va acabar amb mort cerebral. El sisè voluntari no va patir cap dany.
La molècula ja havia estat provada en ximpanzés i s'havia considerat que ja era apta per testar-la en persones, i ja tenia tots els permisos. L'estudi va començar el 9 de juliol de 2015 on es van administrar dosis mínimes a 90 pacients. El dia 7 de gener de 2016 es van començar a administrar dosis repetides a sis persones. El primer cas, i més greu, va acudir a l'hospital el dia 10 de juliol. Tan bon punt es va detectar que el mal era un efecte secundari de la molècula administrada a l'assaig clínic aquest es va aturar de manera immediata, era dia 11 de juliol. Tots els afectats tenien entre 28 i 49 anys. El sisè pacient no va presentar mai cap símptoma però se'l va mantenir en vigilància intensiva.
L’empresa a càrrec de realitzar la prova era l’empresa francesa “Bitoral”, amb seu a Rennes. L’empresa que havia desenvolupat la molècula era l’empresa portuguesa “Bial”.
LA IMPORTÀNCIA DE L’EXPERIMENTACIÓ ANIMAL
En els últims anys, cada cop incrementa més el nombre de gent que s'oposa a l'experimentació animal. Avui dia, no existeix cap alternativa a l'ús d'animals de laboratori. Probablement en un futur hi haurà, actualment s'estan posant a prova diverses alternatives, però cap d'elles iguala els resultats de l'experimentació animal. Caldrán anys de recerca i validacions. Però, per a trobar aquesta alternativa vàlida es necessita seguir investigant en animals.
Principalment, la utilitat dels animals en la recerca és durant el procés de desenvolupament de nous fàrmacs. Això implica, doncs, que sense recerca en animals no hi ha nous fàrmacs. Un dels molts requisits que necessita un fàrmac nou perquè sigui venut a les nostres farmàcies és haver demostrat la seva eficàcia i la seva no toxicitat (o com a mínim, que la balança risc-benefici es decanti clarament pel segon), en humans. Per fer això, cal fer una sèrie d'assajos clínics en humans. Segons l'autor: "Com que els científics, tenim un cert sentit de l'ètica, abans de provar alguna cosa directament en humans, en el fons mirem quins són els efectes en animals." Aquests estudis són obligatoris perquè qualsevol fàrmac pugui fer el salt cap al mercat.
Però no només s'utilitzen animals durant el procés de desenvolupament de nous fàrmacs, sinó que cada vegada tenen més auge en la indústria alimentària. Per comercialitzar qualsevol nou aliment (sobretot en els nous transgènics que cada cop són més productes en el nostre cistell de la compra) cal demostrar la seva seguretat en humans. Però en aquest pas també cal experimentar prèviament en animals abans que es provi en persones.
Generalment els animals en l'àmbit de la ciència bàsica. En aquest àmbit la utilització d'aquests éssers és essencial per poder produir un avenç en aquest camp de la ciència. Aquí cal incloure tots aquells projectes destinats a estudiar alternatives a la recerca en animals que, es necessiten testar i comparar amb els resultats que obtenim de la recerca en animals per determinar-ne l'eficàcia. Sorprenentment, cal investigar en animals per tenir alternatives a l'ús d'animals en recerca. Actualment ja s'ha prohibit (en l'àmbit europeu) l'ús d'animals a l'hora de desenvolupar productes cosmètics. Aquí teniu una gràfica de l'any 2010 on es representa per àmbits on s'utilitzen més o menys animals.
Segons l'últim estudi publicat per la Comissió Europea que vetlla per l'ús dels animals en recerca, anualment a tot Europa es fan servir 11,5 milions d'animals (dades de l'any 2011). Cal destacar que això són 500.000 animals menys que els emprats durant 2008. Si comparem aquests números amb tota la vida d'una persona (comptant uns 78 anys) s'hauran fet servir 2 ratolins i mitja rata en investigació que repercutirà, directament, a l'esperança i qualitat de vida de la persona. Només en alimentació, en aquests anys mengem 1000 pollastres, 78 porcs...
Cal esperar que amb les noves mesures que prenen els governs i a nivell europeu, aquest nombre d'animals vagi disminuint cada cop més. Cal tenir en compte que cada cop sorgeixen més alternatives, i per tant, es disminueix l'ús d'aquests éssers. Aquí teniu una gràfica on es mostra el nombre d'animals utilitzats en la recerca científica als EUA durant els últims anys.
