Els romans van destacar en la cirurgia i en el reconeixement de la higiene en la salut. Tot i així, la medicina romana era més aviat màgia que ciència. Molts coneixements venien de l’antiga Grècia.

Per als malalts sotmesos a operacions quirúrgiques en aquella època, l’única anestèsia que existia era el suc de mandràgora i l’atropina

La medicina romana era molt similar a la grega. Encara que els romans tenien molta fe en la intervenció dels seus Déus quan queien malalts, també seguien utilitzant els remeis i les pràctiques rituals tradicionals. Els romans coneixien alguns medicaments molt efectius extrets de plantes, i prestaven especial atenció a la higiene (es rentaven i es banyaven amb molta freqüència i mantenien les seves cases netes i cuidades). Així mateix, disposaven d’un sistema molt eficaç de subministrament d’aigua potable i van construir latrines i sistemes de clavegueres tan avançats que podien competir amb els existents en Europa fa tan sols 100 anys.

Al segle VI aC Roma disposava d’un sistema de clavegueres eficaç. Després es van construir aqüeductes per establir l’aigua potable a la ciutat. Per tot l’imperi romà es van construir banys públics i gimnàs. Aquestes mesures higièniques ajudaven a evitar la difusió de malalties. A més a més, Roma disposava d’avançats hospitals per als malalts. Però els romans tenien un escàs nombre de metges per curar malalties greus. Els pacients que precisaven cirurgia o que patien infeccions agudes solien morir.

El metge més important de l’Antiga Roma va ser Galè (129 - 199 dC). La seva reputació era tan gran que va arribar a ser metge de l'emperador, però despertava poques simpaties i els seus companys l’odiaven. L'any 166, va ser obligat a marxar de Roma; però a causa d’una epidèmia va haver de tornar per ajudar a curar-la. En els seus escrits, Galè va expressar les seves opinions sobre la pràctica correcta de la medicina.
Va començar estudiant lletres però, amb setze anys, Galè va decidir orientar la seva activitat cap a l'estudi de la medicina. Amb aquest objectiu va viatjar a Esmirna i finalment a Alexandria. Va tornar a Pèrgam l'any 157. En aquesta ciutat va treballar de metge de la tropa de gladiadors.
L'any 162 Galè es va traslladar a Roma, on aviat es va fer conegut per les cures que practicava.

Galè va ser metge dels emperadors Marc Aureli, Còmode i Septimio Sever, abans de tornar una altra vegada a Pèrgam, on va morir al 216.
Influenciat per les doctrines d'Hipòcrates, Galè va sostenir com a tesi que la salut de l'individu es basa en l'equilibri entre la sang i una sèrie d'humors coneguts com a bilis groga, bilis negra i fleuma. Galè va ser pioner en l'observació científica dels fenòmens fisiològics, i va practicar nombroses disseccions, que li van permetre identificar set parells de nervis cranials, descriure les vàlvules del cor i fins i tot establir les diferències estructurals entre venes i artèries. Galè va aconseguir demostrar així mateix que les artèries no transportaven aire, com llavors es creia, sinó sang. Autor de més de tres-centes obres, en l'actualitat es conserven d'elles, totalment o parcialment, unes cent cinquanta.