Malalties infeccioses
Què són?
Les malalties infeccioses són aquelles que afecten, negativament, al correcte funcionament del nostre cos. Aquesta alteració és causada per microorganismes (per això són malalties infeccioses), és a dir, per organismes microscòpics. Els principals tipus de microorganismes patògens (que poden produir malalties) són: els virus, els bacteris, els protozous i els fongs.
Malalties produïdes per virus:
Virus: Tenen una estructura molt rudimentària: són material genètic (DNA o RNA, mai els dos a la vegada) envoltat per una coberta proteica. No fan les tres funcions vitals, no es nodreixen ni es relacionen, només es reprodueixen. Els virus són paràsits intracel·lulars obligats, el que fan és ficar-se en una cèl·lula sana i “donar-li” la seva informació genètica per tal que aquesta fabriqui proteïnes i tot el necessari per crear nous virus. Quan han explotat al màxim a la cèl·lula, surt d’ella i s’escampa pel cos del malalt fins a arribar a una altra cèl·lula, on torna a seguir aquest procediment. La cèl·lula que ha estat infectada sol morir; o bé quan el virus l'ha explotat al màxim o bé queda molt afeblida i mor al cap d'uns quants cicles. Un exemple de malaltia infecciosa produïda per virus és el refredat comú.
Refredat comú: és una malaltia infecciosa viral lleu que afecta el sistema respiratori superior. És molt contagiós i és causat per un rinovirus o un coronavirus majoritàriament.
Els refredats són més comuns en èpoques de pluges o a l’hivern perquè el rinovirus, que és el principal responsable dels refredats, es reprodueix bé en temperatures entre 33 i 35ºC, temperatura a la qual estan les fosses nasals quan s’exposen durant un temps al fred. Aquestes són la principal barrera contra els agents infecciosos, i, quan passen aquesta barrera, es torna molt més lent en formar els anticossos. Tot i que es pot propagar durant tot l’any. Aquests virus es propaguen quan una persona esternuda, ús o es moca.
Símptomes: Els principals símptomes són secreció nasal, congestió nasal i esternuts. També pot presentar mal de gola, tos, mal de cap o altres símptomes.
Tractament:
· Descansar molt i prendre molts líquids.
· Al ser un virus, no es poden prendre antibiòtics perquè només funcionen en infeccions causades per bacteris, fongs.
Expectatives:
Si tot va com hauria d’anar, hi ha uns símptomes que ens poden indicar una millora de la malaltia. Si l’esput, en comptes de ser líquid com al principi de la malaltia, s’ha tornat més espès és bon senyal que hi ha hagut una millora. Si als 7-10 dies no hi ha una millora és que alguna cosa va bé i ja s’hauria d’anar a veure al metge.
Malalties produïdes per bacteris:
Bacteris: Un exemple de malaltia provocada per un bacteri és el Tètanus.
​
Tètanus: és una malaltia produïda pel bacteri Clostridium tetani. Quan la toxina d’aquest bacteri s’estén per tot el cos, provoca violents espasmes al coll, braços, cames i abdomen.
Aquesta malaltia es transmet mitjançant ferides contaminades que triguen a ser ateses, en intervencions quirúrgiques, amb talls amb metalls o amb la xeringa de drogues injectades.
Símptomes: els símptomes que es poden originar són mal de cap, febre, contractures i espasmes musculars.
Tractament: tota la població hauria de tenir la vacuna del tètanus, que és la del DTPa i s’ha de renovar cada 10 anys. En realitat no hi ha cap tractament contra el Tètanus però el que es fa és curar i desinfectar la ferida i posar la vacuna una altra vegada si no està actualitzada. A més, com més precoç és el tractament de la ferida, més fàcilment es pot neutralitzar la toxina.
Si tot va bé, el cos ha d’haver pogut neutralitzar la toxina del bacteri i si no, la persona pot arribar a morir.
El metall oxidant pot arribar a ser perillós
Malalties produïdes per fongs:
Fong: És un organisme eucariota, que pot ser unicel·lular o pluricel·lular. És heteròtrof. Majoritàriament són sapròfits (que poden viure sobre matèria orgànica en descomposició) tot i que n’hi ha de simbionts i paràsits (com fongs del gènere Trichopython que provoquen el “peu d’atleta”).
Imatge d'un fong simbiont
Imatge d'un fong paràsit
Peu d’atleta: És una infecció dels peus causada per fongs i que surt amb molta facilitat, com per exemple: utilitzant tovalloles o sabates d’una altra persona, caminar sense sabates per llocs on n’hi ha persones descalces com la piscina o el gimnàs.
La pell dels éssers humans es va renovant constantment i desprèn escames petites que s’escampen per terra o pel calçat. Quan aquestes escames són d’una persona infectada amb el fong de peu d’atleta i entren en contacte amb la pell d’una altra persona, aquesta queda afectada de peu d’atleta.
Símptomes: el primer símptoma és l’aparició descamació amb picor i molèstia. Els següents símptomes són pell esquerdada o escamada entre els dits dels peus, petites butllofes, enrogiment de la pell, urticària i mala olor de peus.
Tractament:
· Aplicar pols als peus i a les sabates com FUNSOL de la casa Bayer.
· Molta higiene als peus: rentar-los cada dia amb aigua calent i sabó.
· En les persones que també pateixen picor, dolor o descamació és aconsellable l’aplicació d’un antimitòtic, que és per evitar el desenvolupament dels fongs com el clotrimazol o miconazol.
Expectatives: si tot va bé, els símptomes s’aniran a poc a poc, tot i que no hi ha un ordre específic.
Imatge d'un cas de peu d'atleta
Malalties produïdes per protoctists:
Protists: Són organismes unicel·lulars eucariotes amb nutrició heteròtrofa i amb una estructura molt simple. Alguns protozous són paràsits dels humans i ens causen malalties. Un exemple de protozou paràsit és Plasmodium falciparum.
Malària: També anomenada paludisme. S’inicia amb la picadura d’un mosquit (Anopheles) que transmet aquest protozou als humans. Els paràsits van des del torrent sanguini cap al fetge i allà maduren i infecten als glòbuls vermells. Els paràsits fan que els glòbuls acabin trencant-se. Com la sang va quedant-se sense glòbuls, es produeix una anèmia.
Es pot transmetre amb transfusions de sang o amb la picada del mosquit. Sol passar a zones tropicals on aquests mosquits viuen. El CDC ha calculat que cada any gairebé 400 milions de persones s’infecten i més d’un milió de persones moren a causa de la malària.
Símptomes: anèmia, febre, esgarrifances, femta amb sang, convulsions, mal de cap, dolor muscular, nàusees i vòmits i el malalt pot arribar a entrar en coma.
Tractament: normalment s’utilitza un fàrmac que es diu cloroquina, un derivat de la quinina, però el tractament depèn de la zona on es va infectar la persona. Es necessita assistència mèdica i hospitalització. El problema és que no hi ha una cura eficaç al 100%.
Vies de contagi i símptomes
→ Vies de contagi: Les malalties infeccioses són produïdes per microorganismes com són els virus, bacteris, els protozous i els fongs, i aquestes malalties es poden transmetre de manera directa: per mitjà de contacte físic o a través de la pell, o de manera indirecta: quan la persona infectada contamina per mitjà de l’aire, objectes anteriorment infectats i pels aliments. Aquests agents infecciosos poden prevenir-se amb uns mètodes específics: la vacunació i la desinfecció( higiene corporal per a possibles contactes directes amb una altra persona) com mètodes principals de prevenció.
Les malalties infeccioses són conegudes i es detecten a partir de l’aparició d’una sèrie de símptomes com poden ser la febre i el malestar general. Totes aquestes malalties infeccioses passen per 4 etapes o fases que són:
→ El contagi: quan una persona que és sana rep la malaltia d’una altra persona.
→ Període d’incubació: És el període de temps que passa des de l’entrada de l’agent infecciós fins a l’aparició dels primers símptomes. En el transcurs el patogen es multiplica i es reparteix per les zones del cos que afectarà. Aquest temps pot variar depenent de cada malaltia.
→ Període de desenvolupament: apareixen els símptomes característics de cada malaltia.
→ Convalescència: Etapa on es venç la malaltia i l’organisme.
El mosquit pot transportar moltes malalties
Prevenció de les malalties infeccioses
VACUNES: Una vacuna és una preparació biològica que proporciona immunitat adquirida activa davant d'una determinada malaltia infecciosa. Una vacuna conté normalment un agent que s'assembla al microorganisme causant de la malaltia i sovint es fa a partir de formes afeblides o mortes del microbi. L'agent estimula el sistema immunològic del cos a reconèixer l'agent com una amenaça, destruir-la i guardar un registre del mateix (memòria immunitària), de manera que el sistema immune pot reconèixer i destruir més fàcilment qualsevol d'aquests microorganismes en el cas que es produeixi una infecció.
​
EVITAR ZONES AMB RISC DE MALALTIES: En casos de viatges a un país que no sigui el propi haurem de controlar les vacunes que haurem de portar posades anteriorment per estar protegits enfront de qualsevol possible malaltia de la qual ens puguem contagiar. En cas d'estar contagiat en un país que no és el teu has de recórrer a un metge informant-lo d’on has estat per saber com actuar aquesta malaltia.
Calendari de les vacunacions sistemàtiques
Mètodes de tractament d’una malaltia infecciosa
Antibiòtics: L’ús d’antibiòtics és perillós si no es fa amb cautela i no fent-ho com els professionals aconsellen. Primer, mai s’ha d’automedicar amb antibiòtics, perquè els microorganismes que tenim al cos poden desenvolupar una resistència als antibiòtics. I si s’han de prendre, sempre aconsellats per professionals, mai s’ha de deixar l’antibiòtic abans de temps per la raó d’abans. Els antibiòtics són un mètode de curació, no de prevenció!
Els antibiòtics són uns medicaments que tenen la funció, en cas d'utilitzar-los, de combatre la malaltia infecciosa per ajudar a eliminar-la. Els antibiòtics solen utilitzar-se en l'etapa de desenvolupament de la malaltia i en l’etapa de convalescència on es vencerà la malaltia.
Imatge que mostra diferents tipus d’antibiòtics
L'Ebola com exemple de malaltia infecciosa
Introducció:
De vegades les malalties infeccioses, com les explicades anteriorment, poden afectar a un gran conjunt de persones, llavors diem que s’ha produït una epidèmia.
Si aquesta epidèmia produïda per una malaltia infecciosa sesten per una àrea geogràficament molt gran o mundialment parlaríem d’una pandèmia que afectaria de manera molt greu a tota la població.
Un exemple d'epidèmia i pandèmia, el podem trobar al llibre que vam llegir i treballar a classe de l’autor Daniel Closa, “El camí de la pesta” on s’exposa un cas semblant al que aquí expliquem, ja que comencem amb un cas de pesta a una situació geogràfica en concret i al llarg de la novel·la segueixen sortint mateixos casos de pesta en localitzacions del planeta molt variades i sense relació directa entre elles i que produeix una pandèmia, ja que afecta una gran població, igual que va passar a l’Edat mitjana amb aquesta malaltia.
Podem preguntar-nos si la situació descrita en el llibre es pot produir en la realitat.
Entenem que sí que és possible que es produeixi un cas semblant al descrit a la novel·la, ja que ara mateix els bacteris multiresistents als antibiòtics ja ens causen problemes. En cas de produir-se una situació com l'exposada el que passaria és evident, es produiria una pandèmia perquè a la novel·la la malaltia amb la qual treballen és la pesta que és altament contagiosa i, actualment, els humans ens desplacem amb molta freqüència.
​
Referint-nos a aquest exemple de pandèmies sí que actualment hem viscut un cas similar en contagiositat i dispersió geogràfica a l’epidèmia de pesta, el coneixem amb el nom d’Ebola. Ara explicarem de manera detallada d’on prové aquesta malaltia, com afecta al cos i l'expansió que va tenir amb el seu primer brot i quina és la situació actual.
L’Ebola és una malaltia infecciosa del tipus de les anomenades febres hemorràgiques i és causada per un virus de la família dels filovirus, d’estructura filamentosa, que provoca un 90% de mortalitat en els seus casos.
Aquest virus va ser descobert en 1976 en un brot que es va produir a la República Democràtica del Congo i a Sudan.
L’origen del brot del 1976 és desconegut, com ha passat en tots els casos anteriors, però se sap que en aquella ocasió el virus procedia d’un sol humà que va entrar en contacte amb un animal infectat. Se sospita que tres espècies de ratpenats són els hostes naturals d’aquest virus.
Després d’aquell primer brot se’n produïren altres, el darrer el qual es va produir el 7 d’agost del 2014 a l’Estat Espanyol. A Espanya es fa efectiva la repatriació de Miguel Pajares per l’alarma d'una infecció d’Ebola i s’informa que serà traslladat a un hospital espanyol, el Carlos III situat a Madrid, per ser tractat i estar en aïllament per evitar l’expansió del virus.
L’Ebola va arribar a Espanya a través d’uns missioners espanyols que estaven a l’Àfrica, concretament a Libèria i Sierra Leona. Exercint de metge a Libèria, Miguel Pajares, un dels missioners, va caure malat. Als següents dies va ser repatriat i portat a l’hospital Carlos III de Madrid on van intentar curar-lo amb sèrum experimental, el fàrmac Z-Mapp però va morir 7 dies després d’arribar.
Un mes i mig després va arribar un altre missioner, Manuel Garcia Viejo, metge a la ciutat de Lunsar (Sierra Leona). Presentava una important deshidratació i síndrome hepatorrenal (insuficiència renal progressiva). Va morir al cap de quatre dies d’haver ingressat a l’hospital madrileny.
Durant aquest temps es va escampar per Madrid, ja que una auxiliar d’infermeria de l’hospital Carlos III que canviava el bolquer a Manuel Garcia es va contagiar d’aquesta epidèmia, ja que no va seguir els protocols/procediments a l’hora de treure’s la vestimenta especial. La van haver d’aïllar, desinfectar la casa i fins i tot van haver de matar al seu gos perquè estava contagiat. Però en aquest cas l’auxiliar Teresa Romero la van aconseguir curar. El procés que van seguir per curar-la va ser agafar dos convalescents (s’agafen anticossos d’exmalalts de l’Ebola que ja van passar la malaltia i li injecten aquests anticossos) i l’antiviral favipiravir que el prenien oral. El favipiravir és una substància química que es fa servir experimentalment com a medicament antiviric contra diferents virus d’ARN. Favipiravir actua inhibint l'acció de l'enzim RNA polimerasa, essencial per a la replicació del virus. Es converteix en ribofuranosil-trifosfat per enzims cel·lulars, aquesta substància inhibeix de forma selectiva la RNA polimerasa dels virus ARN, sense produir toxicitat aparentment sobre les cèl·lules de mamífer ni inhibir-hi la síntesi de DNA ni RNA cel·lular. Tot i que es desconeix en detall la seva seguretat i eficàcia en humans. Però en el cas de la Teresa podem dir que sí que va ser eficient.
Possibles tractaments:
No hi ha cap tractament o vacuna específicament dissenyats per lluitar contra l'Ebola, tot i que hi ha diverses mesures en procés d'experimentació. De fet, la majoria de les malalties virals, com els refredats, no tenen vacuna o tractament eficaç.
Els malalts de febre hemorràgica de l’Ebola reben un tractament inespecífic que consisteix en la rehidratació per via intravenosa o oral, amb solucions que continguin electròlits, el control de la pressió sanguínia, els antipirètics per baixar la febre, subministrament de factors de coagulació i altres mesures destinades a compensar la fallida renal i hepàtic, entre d'altres.
Prevenció d’una possible expansió de la malaltia:
Una de les principals preocupacions de l'OMS és evitar que la infecció arribi i s'expandeixi per una gran ciutat. Per això, la prevenció se centra a controlar al personal mèdic i en interrompre la circulació de persones a les zones afectades. Entre les mesures que es plantegen per controlar aquests brots estan el contacte tan íntim que hi ha entre les persones i els animals, en la desconfiança de les persones cap al personal sanitari i el desconeixement de la manera de transmissió del virus i la forma d'evitar contagiar-se.
Els països afectats estan controlant el trànsit de passatgers en els aeroports, han tancat alguns passos fronterers, han donat vacances als funcionaris no essencials, han posat en quarantena les zones afectades i fins i tot alguns han mobilitzat l'exèrcit per ajudar a les mesures de contenció. L'objectiu és restringir el tràfec de persones per frenar l'expansió.
Des de l'OMS, s'està regularitzant la manera d'enterrar els morts, s'estan construint noves instal·lacions per acollir els afectats i analitzar les mostres, s'està treballant a conscienciar la població sobre els riscos, s'està centralitzant la resposta a escala regional i s'està reforçant la protecció del personal sanitari.
Els països occidentals estan prenent mesures per controlar els viatgers procedents dels països afectats i poder fer-los un seguiment en cas de necessitat. Alguns més estan fent controls de temperatura als aeroports, a la recerca de símptomes. No obstant això, l'efectivitat d'aquesta mesura està en dubte, ja que els pacients contagiats poden travessar els controls, ja que pot ser que encara no tinguin febre.