Fàrmacs

Definició

Un fàrmac és una substància o preparat que té propietats curatives i/o preventives. S’administra a les persones o als animals i ajuda l'organisme a recuperar-se dels desequilibris produïts per les malalties o a protegir-se'n d'aquestes.

Qualsevol fàrmac té el potencial d’actuar tan de forma beneficiosa com de forma perjudicial.

Abans de prescriure un fàrmac, el metge ha de sospesar els possibles riscos davant els beneficis esperats. L’ús d’un fàrmac no esta justificat a menys que els beneficis esperats superin els posibles riscos. El metge també ha de considerar les conseqüències que pot comportar la supressió del fàrmac. No obstant això, els beneficis i els riscos no poden determinar-se amb precisió matemàtica. Quan s’analitzen els avantatges i els inconvenients d’un fàrmac, el metge ha de considerar la gravetat del trastorn que es tractarà i l’efecte que tindrà sobre la qualitat de vida de la persona afectada. Quan s’utilitzen d’acord amb les indicacions per trastorns banals, els fàrmacs de venta lliure tenen un ampli marge de seguretat. Pel contrari,quan es tracta de malalties greus o potencialment mortals han d’asumir un major risc d’aparició de reaccions adverses greus.

Tipus de fàrmacs

Aquí teniu un esquema amb les definicions dels fàrmacs més coneguts i que més probablement trobarem a la nostra farmaciola.

Analgèsics

Tenen la capacitat d'alleujar el dolor produït per cops, ferides, torçades, cremades o malalties, ja que bloquegen els impulsos en les terminacions nervioses de la zona afectada.

En són exemples l'Ibuprofèn, la dipirona i el paracetamol, que posseeixen propietats antiinflamatòries i ajuden a disminuir irritació i febre.

Ansiolítics i hipnòtics

S'administren a pacients amb insomni per agafar el son. Els fàrmacs d'aquest tipus tenen la propietat de reduir la tensió emocional, ansietat i nerviosisme. Han de ser controlats per un metge.

Antiàcids

Combaten amargor (sensació de gust agre), ardor a l'estómac i zona mitjana del pit, pel fet que neutralitzen la producció excessiva d'àcid clorhídric a l'estómac, produït pel consum d'aliments irritants i molt condimentats, nerviosisme i estrès.

Les substàncies més utilitzades amb aquest propòsit són els hidròxids d'alumini i magnesi.

Antibiòtics

Derivats dels fongs com Penicillium o produïts en un laboratori, són capaços d'interferir els processos vitals de bacteris que causen les infeccions. Agrupen, entre altres substàncies, a les sulfamides, penicil·lines, cefalosporines, aminoglicòsids i tetraciclines.

Per contra, no són efectius en el tractament d'infeccions per virus.

Antidiarreics

Controlen les evacuacions freqüents i aquoses que solen estar acompanyades de dolor, debilitat, nàusees, vòmits, espasmes abdominals, febre o pèrdua de gana.

Els antidiarreics tornen més lents els moviments de l'intestí, donen més consistència a les deposicions i detenen la pèrdua d'aigua i nutrients.

Antigripals

Fàrmacs que contenen analgèsics, antihistamínics, antitussígens i estimulants en diferents combinacions i proporcions. El seu objectiu és reduir els molestos símptomes de refredats comuns i la grip. Es prenen en forma oral diverses vegades al dia.

Antihistamínics

Controlen reaccions al·lèrgiques (aquelles en què el sistema immunològic reacciona de manera exagerada quan un element nociu o al·lergen s'introdueix en l'organisme per les vies respiratòries, aparell digestiu , pell o mucoses). Tracten símptomes produïts per la producció d'histamina, és a dir, la congestió nasal, llagrimeig, esternuts, inflamació de la pell, picor, mareig, mal de cap o diarrea. La funció dels antihistamínics consisteix a neutralitzar, destruir o impedir la producció d'aquesta substància.

Antiinflamatoris

Medicaments contra el dolor, inflor, enrogiment i escalfament a la zona afectada per cops, ferides, substàncies químiques o infeccions generades per microorganismes. S'utilitzen en el tractament de cops ocasionats en la pràctica esportiva, lesions ocorregudes a casa o la feina a causa d'accidents i per alleujar les molèsties ocasionades per patiments reumàtics.

S'administren via oral o tòpica, per exemple: naproxèn, nimesulida i diclofenac, a més d'analgèsics com ibuprofèn, àcid acetilsalicílic i paracetamol.

Antimicòtics

Alleugen infeccions per fongs com a peu d'atleta que causa picor, pell esquerdada, i, a vegades, petites ampolles.

Aquests símptomes poden alleujar-gràcies a antimicòtics en crema, els quals han de ser utilitzats de manera responsable i constant pel fet que hi ha diverses formes d'aquesta malaltia i, de vegades, es necessita tractament particular.

Antipirètics

Disminueixen la febre major a 37 °C en activar certs mecanismes de l'hipotàlem (part del cervell responsable de regular la temperatura corporal). Entre els més empleats es troben l'àcid acetilsalicílic (prohibit per a nens, ja que incrementa el risc de patir Síndrome de Reye), ibuprofèn i paracetamol, que també tenen propietats analgèsiques i, en el cas dels dos primers, antiinflamatòries.

Antisèptics

Empleats per eliminar o impedir el creixement d'alguns tipus de bacteris que es troben a la pell i en membranes mucoses; els trobem sovint a la farmaciola de primers auxilis per desinfectar ferides lleus, rapes i talls i prevenir infeccions a la pell.

Antitussígens

Ajuden a disminuir la tos (mecanisme de defensa enfront d'infecció ocasionada per microorganismes, al·lèrgia o irritació). Alguns, com la codeïna, adormen les terminacions nervioses de laringe i faringe, alleugen el dolor d'aquella zona.

Broncodilatadors

Medicaments que obren els bronquis (estructures pulmonars per on circula l'aire que respirem). S'utilitzen en el tractament d'asma, bronquitis o emfisema (destrucció de parets dels alvèols). Alleugen símptomes com la falta d'alè o tos, i restauren la capacitat del pacient per respirar normalment.

Expectorants

A diferència dels mucolítics, els expectorants no aturen la producció de moc, sinó que faciliten l'expulsió de flegmes, tant en nens com en adults. Tenen diferents presentacions (xarop, dragees, caramels, càpsules, pastilles o perles)

Laxants

Faciliten el buidatge de la femta en cas d'estrenyiment en augmentar el contingut de l'intestí, estimular els moviments d'aquest òrgan, incrementar el volum d'aigua dels residus o actuar com lubricants.

S'han d'utilitzar durant períodes curts fins a normalitzar les evacuacions. Els laxants són només una ajuda per aconseguir adequades deposicions. Un mal ús d'aquest medicament pot tornar mandrós a l'intestí i impedir l'absorció de nutrients i altres fàrmacs, si es prenen junts.

Mucolítics

Medicaments que inhibeixen o redueixen la generació de moc, s'utilitzen en el tractament d'infeccions respiratòries en on les secrecions dificulten la circulació d'aire. Els mucolítics actuen sobre les cèl·lules que generen el moc, poden ser emprats per nens o adults sempre sota prescripció mèdica.

Com s'elabora un fàrmac?

En primer lloc, l'empresa farmacèutica ha de pensar quin tipus de fàrmac vol dissenyar i per a quina malaltia serà el tractament. Un cop decidit, els investigadors es posen en contacte amb els biometges. Aquests coneixen quins són els punts febles del causant de la malaltia. Entre un equip format per investigadors de la farmacèutica i biometges s'encarreguen de dissenyar una molècula que ataqui al causant de la malaltia a través d'algun dels punts febles que els biometges saben que els invasors o alteracions tenen. També miren quina és la millor manera perquè aquell fàrmac pugui fer la seva funció. Si és un fàrmac que ha d'arribar fins als budells s'ha d'assegurar que l'àcid de l'estómac no el farà malbé, si és un medicament per nens, serà més fàcil si el fan en forma de xarop en lloc de pastilles... També s'asseguren que sigui estable, és a dir, si és una pastilla, que aquesta no es faci malbé amb el pas del temps o amb els canvis de temperatura i d'humitat. Un cop tenen el fàrmac han de fer moltes proves abans de poder-lo posar a la venta. Ha de superar diverses fases.

- Fase 0: Es prova el fàrmac amb animals i es mira sobretot que sigui segur i que no doni efectes adversos greus. Els animals sobre els quals es prova el fàrmac poden ser de qualsevol espècie, tot i que la llei només imposa condicions a l'hora d'experimentar amb vertebrats.

Per poder realitzar un assaig clínic sobre un animal, ha de ser criat especialment per aquesta funció en establiments autoritzats. Els animals més utilitzats són els següents:

Gossos

Generalment la raça Beagle a causa del seu bon comportament i la seva mida. Sobre ell es realitzen cirurgies i proves de toxicologia

Gats

Els gats són els carnívors més utilitzats, els experiments que es realitzen sobre aquest estan relacionats amb neurologia, gastroenterologia, otorinolaringologia, oncologia i virologia.

Rosegadors

Aquest grup d'animals és el més utilitzat degut al baix cost i abundància d'éssers. Abarca conills, ratolins, rates, conills d'índies i altres animals similars. Sobre aquests animals es realitzen tot tipus de proves, són els primers a provar la molècula i es produeix un alt nombre de mortalitat a causa d'intoxicacions.

Primats (no humans)

Els primats són els animals més valuosos per realitzar aquest tipus d'assajos, a causa de la seva similitud amb l'ésser humà, però alhora són els més protegits. No es pot experimentar amb primats no humans si es pot fer el test sobre una altra espècie. Abans d'administrar el fàrmac a aquests, s'ha d'haver provat sobre un ampli nombre d'espècies. Mentre a l'animal se li està administrant un fàrmac, aquest ha de viure en unes condicions correctes.

Altres vertebrats

També s'utilitzen animals de granja com ara porcs i ovelles després d'haver testat el fàrmac en rosegadors.

L'experimentació en animals és un problema ètic contra el qual moltes associacions s'estan alçant, ja que consideren que haurien de tenir una vida digna.

- Fase I: És la primera vegada que es dóna el fàrmac en humans. Són normalment voluntaris sans, i són molt pocs, entre 20 i 80 persones. L'objectiu és mirar si és segur donar el fàrmac en humans, i quina és la dosi màxima que se'ls pot administrar sense que el fàrmac sigui tòxic (és a dir, sense efectes adversos). Se'ls va donant el fàrmac en diferents dosis i es mira quan comencen a aparèixer efectes adversos, quins són aquests efectes i el nivell de gravetat. La finalitat és comprovar que el fàrmac sigui ben tolerat i no provoqui efectes adversos, que la farmacocinètica (absorció i eliminació del producte...) és correcta, i comparar de quina manera és més efectiu (gotes, pastilles, xarop...)

Només es fan servir persones malaltes en aquesta fase si el fàrmac se sap d'entrada que és molt tòxic, per exemple fàrmacs de quimioteràpia; aquests se sap que produeixen molts efectes secundaris i no és ètic donar-ho a voluntaris sans.

- Fase II: Aquí ja es dóna el fàrmac a persones malaltes. S'agafen entre 100 i 200 persones que tenen la malaltia que volem tractar amb aquell fàrmac i se'ls dona el fàrmac en diferents dosis. Es mira si realment aquell fàrmac funciona o no per tractar aquella malaltia, i quina dosi de fàrmac hem de donar per tenir l'efecte que volem. També es vigilen els efectes adversos que puguin anar sortint (com que la seguretat del fàrmac és el més important, els efectes adversos es vigilen en totes les fases).

- Fase III: En aquesta fase normalment es compara el fàrmac que estem estudiant amb el millor tractament que tenim fins al moment per aquella malaltia. És a dir, s'agafen un munt de malalts, aproximadament uns quants milers, i se'ls divideix en dos grups: en un dels grups se'ls dona el tractament que està comercialitzat per aquella malaltia, és a dir, el medicament que reben en general tots els pacients que són diagnosticats d'aquella malaltia; i l'altre grup rep el fàrmac nou, el que estem estudiant. I es mira quin dels dos fàrmacs va millor amb la idea de demostrar que el nou fàrmac, que es vol comercialitzar, és millor que el fàrmac que s ha fet servir fins ara. I de nou es vigilen els efectes adversos.

*Si el fàrmac que estem estudiant demostra que és segur i per donar-lo a les persones i que és millor que el fàrmac que fèiem servir fins ara per aquella malaltia (és a dir, si el fàrmac ha superat les fases I, II i III) les autoritats l'aproven i el fàrmac surt el mercat. L'última fase, doncs, que és la fase IV, es fa quan el fàrmac ja s ha comercialitzat.

- Fase IV: S anomena també "farmacovigilància" i consisteix a seguir els malalts que reben aquell fàrmac una vegada ja ha estat comercialitzat per detectar possibles efectes adversos que puguin sortir a llarg termini i per comprovar que efectivament el fàrmac, una vegada comercialitzat, funciona tan bé com deien els estudis previs.

La indústria farmacèutica

La indústria farmacèutica és l'encarregada de dur a terme el conjunt d'activitats i processos que comporten a l'elaboració d'un fàrmac i de productes medicinals amb la finalitat de reduir els riscos de malalties i infeccions.

Avui en dia és un dels sectors empresarials més rendibles i influents del món. Està constituïda per nombroses organitzacions públiques i privades dedicades al descobriment, desenvolupament, fabricació i comercialització de medicaments per a la salut humana i animal.

El seu fonament és la investigació i desenvolupament de productes químics medicinals per prevenir o tractar les diverses malalties i alteracions. No menys important, hi ha una gran part de la indústria farmacèutica que correspon a vacunes.

Un cas concret d’assajos clínics en humans

Els assajos clínics són el conjunt de proves que ha de superar un fàrmac abans de poder sortir a la venda. Aquestes són les característiques en les que l’empresa Bitrial realitza els seus assajos clínics a França:

Tots els participants en un assaig clínic rebran una indemnització d’entre 100€ i 4.500€, depenent de les característiques del test, generalment requereix l’hospitalització. El límit anual de compensacions és de 4.500€ per persona.
Generalment les proves són de llarga durada i requereixen una o més setmanes d’hospitalització a la clínica. Si l’estada és de més de 7 dies, el voluntari té dret a rebre visita de familiars directes. Cada pacient sap perfectament l’ hora i el dia el quual ha de realitzar un examen. Entre examen i examen els pacients poden veure la televisió, parlar, jugar, llegir… Però en cap cas abandonar el centre d’investigació.

El límit d’assajos clínics anuals ve delimitat per la llei que marca els períodes de descans entre les dues proves. En el cas d’aquesta empresa també es delimita per compensacions anuals que no poden superar els 4.500€ per persona.
El risc de cada prova s’explica als participants de l’experiment pels investigadors en una reunió prèvia a l’inici del test. Durant la fase I les dosis són limitades. Tan bon punt es presenti alguna anomalia, l’estudi es detindrà immediatament.
Abans de realitzar un assaig cada participant ha d’omplir un formulari amb les dades mèdiques, realitzar una anàlisi de sang, una prova de drogues… Si resulta seleccionat s’haurà de sotmetre a un altre examen final.

Temps invertit en fabricar un nou medicament

Els laboratoris afirmen que fabricar nous medicaments exigeix inversions milionàries.

En les companyies, des que comencen a estudiar una molècula fins que la comercialitzen, passa una mitja de 10-15 anys. De fet, per poder arribar als assajos clínics, la part que més coneixem nosaltres, suposa 4 anys en els quals s'ha d'identificar un compost prometedor i fer-li les primeres proves, simplement per comprovar la seva seguretat. Tal sols una de cada deu mil molècules estudiades arriba a convertir-se en un fàrmac.

Sector econòmic. Inversió econòmica

D’altra banda, la fabricació de fàrmacs és un negoci segur. Gran part de la despesa pública en salut a casa nostra està destinada al finançament de la medicació prescrita pels metges del sistema de salut públic.

A Catalunya es recepten més fàrmacs ara que al 2013. Si al 2013 la mitjana era de 22,5 receptes per usuari de l’Atenció Primària, al llarg del 2015 la prescripció de fàrmacs ha augmentat un 17% de mitjana, situant la mitjana de receptes per usuari en 27,1. És a dir, en dos anys la mitjana ha pujat entre 4 o 5 receptes per usuari.

La prescripció de medicaments per al sistema públic és precisament una de les partides més importants de la despesa sanitària. Dels 989 euros de despesa pública mitjana per habitant realitzada en salut, aproximadament 172 van ser en despesa farmacèutica.

Mentre que el 2013 la despesa farmacèutica era de 216 euros per usuari, aquest 2015 ha augmentat fins a situar-se en 292.

Problemes

La indústria farmacèutica sovint és objecte de dures crítiques pel seu model de negoci.

Problemes ètics

1- Accessibilitat universal als medicaments

Un dels principals problemes ètics que planteja la indústria farmacèutica i el consum de fàrmacs en si mateix és la manca d'accessibilitat per part d'una gran proporció de la població mundial, és a dir, no tothom té accés igualitari a aquests productes, principalment per falta de recursos econòmics. Cal tenir en compte la següent cosa, en tot el nostre planeta només un 10% de la població gaudeix d'un fàcil i còmode accés als productes farmacèutics i el 90% restant pateix grans dificultats per poder obtenir aquests medicaments.

Un exemple d’això és l'accés a medicaments com l'antiretroviral (ARV) que ens serveix per impedir l'evolució de la 'Síndrome d'immunodeficiència adquirida' (SIDA). Aquest tipus de medicament, no aconsegueix curar la malaltia sinó que impedeix la progressió d’aquesta i redueix la quantitat de VIH a la sang, fa que el sistema immunològic estigui en estat normal tot el temps possible i minimitza les possibilitats de ser transferida cap a altres persones d’aquesta manera l’esperança de vida de la gent que pateix aquesta malaltia augmentarà, però també ens trobem amb un problema i és que moltes de les farmacèutiques que produeixen aquest medicament, demanant una gran quantitat de diners que molts països no es poden permetre i què per mala sort aquest països habiten la majoria de persones amb aquesta malaltia.

Un altre exemple és l’escàs accés a les vacunes en molts països subdesenvolupats que comporta unes taxes elevades de mortalitat infantil.

Afortunadament es duen a terme diversos programes els quals consisteixen a aprofitar els medicaments que ja no reben cap ús i enviar-los a les persones amb més necessitats. Hi ha un programa en marxa anomenat ''SIGRE'' que té com a objectiu agafar/aprofitar els envasos dels fàrmacs que com he dit abans ja no tenen cap utilitat. SIGRE, un cop rep els fàrmacs i els envasos els aprofita per crear-ne de nous, d'aquesta manera el capital invertit en medicines baixarà i a més a més evitem contaminar el medi ambient.

2- Sobremedicació

''Realment necessitem tants fàrmacs?'' Es preguntà el professor de Bioètica i Dret, Albert Royes, on aclareix i respon que no és del tot necessari consumir aquest tipus de productes sintètics sinó que caldria millorar la nostra dieta i regular el menjar, fer més esport, evitar el consum de tòxics o l'abús d'aquests, i augmentar l'afectivitat i l'empatia humana. D'aquesta manera podríem reduir el consum a l'hora de portar una vida més saludable.

3- Funcionament de la indústria farmacèutica en general

Una de les persones que més ha alçat la veu en la indústria farmacèutica és Ben Goldacre (autor de diversos llibres de divulgació científica com ara: Mala Ciència, Mala Farmàcia...) va fer una publicació a la pàgina Web ‘Lainformacio.com’ on citava diferents desastres succeïts en les farmacèutiques.

Ara citarem tres de les més importants de les deu que el científic va publicar.

Poca transparència en la presentació dels resultats

‘Estem veient els resultats positius i no els negatius’ Afirma el científic en el seu article.

Moltes farmacèutiques, en el moment que veuen que els resultats donats no són els esperats aturen l’experiment o prova. A més, els científics que hi participen ‘reben ordres’ de guardar aquesta informació de manera confidencial. Això comporta moltes repercussions ja que a l’ hora d’amagar els resultats, estem posant en perill la salut de la gent, ja que els resultats del fàrmac estan ‘alterats’, per aquest motiu això pot porten desenllaços dramàtics.

Un exemple d’aquest frau, es va produir l’any 2000. Una companyia va crear un tipus de substància, la Lorcainida, que actuava contra l’arítmia cardíaca.

Aquesta substància, en ser testada en pacients, va actuar de manera virulenta, segons Goldacre, portant-se a 100.000 víctimes.

Els assajos de les farmacèutiques es duen a terme amb les persones menys indicades.

Segons el científic algunes de les moltes farmacèutiques fan assajos clínics

amb persones vagabundes i immigrats que estan en el país de manera il·legal. ‘Estem creant una societat on els medicaments només es proven en els pobres’ Diu Goldacre. Per exemple, a Estats Units els sud-americans es presenten voluntaris fins a set cops més per obtenir atenció mèdica en la qual bona part de les proves clíniques on s’estan desplaçant a països com Xina o Índia on és més barat. Una prova en Estats Units 30.000 dòlars per

pacient, en canvi en Romanía 3.000, explicava Goldace.

El màrqueting corromp als metges.

Segons Goldacre, cada any, les farmacèutiques i els metges encarregats de la publicitat inverteixen molt més capital en grans produccions d’anuncis de medicaments. Aquesta inversió és massa gran comparat amb els diners que s’utilitzen per buscar, desenvolupar, crear i patentar nous medicaments. També aquestes farmacèutiques canvien les decisions preses pels metges alhora donar una recepta a un pacient. Aquest fet, diu el científic és contradictori i un greu problema ja que una part dels diners que s’inverteixen prové de la població amb la finalitat d’obtenir nous medicaments, però aquest és utilitzat de manera fraudulenta.

4- Ús incorrecte dels medicaments

Ara bé, realment fem un ús correcte dels medicaments? Per desgràcia no. Això és degut al fet que la major part de la gent creu necessari l'ús d'antibiòtics quan no són necessaris, com per exemple una petita inflamació o ferida. Com ja sabem, és poc probable que per aquests motius siguin necessaris antibiòtics però moltes persones tot i així els prenen.

Com ja sabem el mal ús i l'abús d'antibiòtics poden fer que els bacteris siguin més resistents. Es preveu que l'any 2050 hi hauran més morts a causa de bacteris super resistents, superant així les morts causades pel càncer.

Els antibiòtics no són l'únic tipus de fàrmac del qual se'n fan mal ús o un ús abusiu.

Altres tipus de fàrmacs com ara els antidepressius (que, actualment gaudeixen de molta fama) són un gran problema per a la societat, ja que segons alguns estudis aquests poden arribar a ser causa de suïcidi en alguns casos. Estudis estadístics afirmen que de totes les morts per sobredosi, un 7.8% són causats per antidepressius.

Articles d'interés

CINC PERSONES GREUS A CAUSA D’UNA REACCIÓ A UNA MOLÈCULA DISSENYADA PER UN FUTUR FÀRMAC

El gener de l'any 2016, va haver-hi un accident a França en aquesta la primera fase de prova d’un nou fàrmac, durant l'assaig d'una molècula administrada per via oral que serviria per desenvolupar un fàrmac contra l'ansietat i problemes motors provocats per malalties degeneratives. Cinc dels sis voluntaris que participaven en l'experiment van patir danys neuronals irreversibles, un d'ells va acabar amb mort cerebral. El sisè voluntari no va patir cap dany.

La molècula ja havia estat provada en ximpanzés i s'havia considerat que ja era apta per testar-la en persones, i ja tenia tots els permisos. L'estudi va començar el 9 de juliol de 2015 on es van administrar dosis mínimes a 90 pacients. El dia 7 de gener de 2016 es van començar a administrar dosis repetides a sis persones. El primer cas, i més greu, va acudir a l'hospital el dia 10 de juliol. Tan bon punt es va detectar que el mal era un efecte secundari de la molècula administrada a l'assaig clínic aquest es va aturar de manera immediata, era dia 11 de juliol. Tots els afectats tenien entre 28 i 49 anys. El sisè pacient no va presentar mai cap símptoma però se'l va mantenir en vigilància intensiva.

L’empresa a càrrec de realitzar la prova era l’empresa francesa “Bitoral”, amb seu a Rennes. L’empresa que havia desenvolupat la molècula era l’empresa portuguesa “Bial”.

LA IMPORTÀNCIA DE L’EXPERIMENTACIÓ ANIMAL

En els últims anys, cada cop incrementa més el nombre de gent que s'oposa a l'experimentació animal. Avui dia, no existeix cap alternativa a l'ús d'animals de laboratori. Probablement en un futur hi haurà, actualment s'estan posant a prova diverses alternatives, però cap d'elles iguala els resultats de l'experimentació animal. Caldran anys de recerca i validacions. Però, per a trobar aquesta alternativa vàlida es necessita seguir investigant en animals.

Principalment, la utilitat dels animals en la recerca és durant el procés de desenvolupament de nous fàrmacs. Això implica, doncs, que sense recerca en animals no hi ha nous fàrmacs. Un dels molts requisits que necessita un fàrmac nou perquè sigui venut a les nostres farmàcies és haver demostrat la seva eficàcia i la seva no toxicitat (o com a mínim, que la balança risc-benefici es decanti clarament pel segon), en humans. Per fer això, cal fer una sèrie d'assajos clínics en humans. Segons l'autor: "Com que els científics, tenim un cert sentit de l'ètica, abans de provar alguna cosa directament en humans, en el fons mirem quins són els efectes en animals." Aquests estudis són obligatoris perquè qualsevol fàrmac pugui fer el salt cap al mercat.

Però no només s'utilitzen animals durant el procés de desenvolupament de nous fàrmacs, sinó que cada vegada tenen més auge en la indústria alimentària. Per comercialitzar qualsevol nou aliment (sobretot en els nous transgènics que cada cop són més productes en el nostre cistell de la compra) cal demostrar la seva seguretat en humans. Però en aquest pas també cal experimentar prèviament en animals abans que es provi en persones.

Generalment els animals en l'àmbit de la ciència bàsica. En aquest àmbit la utilització d'aquests éssers és essencial per poder produir un avenç en aquest camp de la ciència. Aquí cal incloure tots aquells projectes destinats a estudiar alternatives a la recerca en animals que, es necessiten testar i comparar amb els resultats que obtenim de la recerca en animals per determinar-ne l'eficàcia. Sorprenentment, cal investigar en animals per tenir alternatives a l'ús d'animals en recerca. Actualment ja s'ha prohibit (en l'àmbit europeu) l'ús d'animals a l'hora de desenvolupar productes cosmètics. Aquí teniu una gràfica de l'any 2010 on es representa per àmbits on s'utilitzen més o menys animals.

Segons l'últim estudi publicat per la Comissió Europea que vetlla per l'ús dels animals en recerca, anualment a tot Europa es fan servir 11,5 milions d'animals (dades de l'any 2011). Cal destacar que això són 500.000 animals menys que els emprats durant 2008. Si comparem aquests números amb tota la vida d'una persona (comptant uns 78 anys) s'hauran fet servir 2 ratolins i mitja rata en investigació que repercutirà, directament, a l'esperança i qualitat de vida de la persona. Només en alimentació, en aquests anys mengem 1000 pollastres, 78 porcs...

Cal esperar que amb les noves mesures que prenen els governs i a nivell europeu, aquest nombre d'animals vagi disminuint cada cop més. Cal tenir en compte que cada cop sorgeixen més alternatives, i per tant, es disminueix l'ús d'aquests éssers. Aquí teniu una gràfica on es mostra el nombre d'animals utilitzats en la recerca científica als EUA durant els últims anys.