Medicina antiga grega
Va ser a Grècia on la medicina va començar la recerca d’una explicació racional de les malalties, atenent els seus símptomes per formular un diagnòstic i oferir el tractament més adequat.
Malgrat això, molta gent anava als santuaris d’Asclepi quan queien malalts. Asclepi, el Déu de la medicina, els visitava durant el somni per indicar quin camí havien de seguir. Els que es curaven demostraven la seva gratitud penjant petites imatges de pedra en les parets del temple
La figura que marca amb el seu magisteri i els seus escrits, de la “tècnica científica” de la medicina grega és la d’Hipòcrates, que va viure, més o menys, entre 440 i 360 aC.
Va ser ell qui va aplicar els Tractats Hipocràtics. Aquests són un conjunt d’uns 50 escrits mèdics que recopilen més de mil pàgines. S’han atribuït clàssicament a Hipòcrates, el pare de la medicina contemporània. Estan escrits en dialecte jònic, i la seva gran hetereogenïtat d’estil i teories mèdiques han portat a pensar que es tracta d’una recopilació pertanyent a l’escola hipocràtica, més que a un sol home.
La medicina grega estava molt avançada en comparació amb la medicina tribal de les cultures primitives. Els grecs consideraven que la salut era un ideal al qual s’havia d’aspirar. La contribució més important dels antics grecs va ser la filosofia d’Hipòcrates, en la que s’ha basat la teoria mèdica posterior durant dos mil anys. Els grecs creien que el cos contenia quatre “humores”: la sang, la fleuma, la bilis groga i la bilis negra. Qualsevol desequilibri entre aquests “humores” produïa malalties, de manera que els metges procuraven restablir l’equilibri en diversos mètodes, com sangries, purgues, banys i dietes especials. Hipòcrates i els seus deixebles van aconseguir que la medicina es desprengués de les supersticions que l’havien dominat durant segles; van sostenir que els metges havien de tractar amb consideració i professionalitat als pacients; van establir regles per la pràctica de la cirurgia, que han continuat vigents fins a l’aparició de la medicina científica moderna, en el segle XIX.
​
Figura d'Asclepi
Una altra gran figura de la medicina grega va ser Aristòtil (384 - 322 aC), un filòsof que sostenia que la medicina havia de basar-se en el coneixement científic, i que aquest només podia adquirir-se mitjançant la investigació directa. Va ser el primer que va practicar la dissecció de cadàvers per estudiar l’anatomia (l’estructura del cos) i la filosofia (el mode en què funciona). També va estudiar detalladament el desenvolupament del fetus a la matriu de la mare, i va arribar a la conclusió que el pare i la mare contribuïen per igual a la reproducció. Va tenir molts seguidors i la seva influència va perdurar durant segles.
Alguns metges grecs disseccionaven cadàvers per estudiar el funcionament del cos humà.
Quan els seguidors d’Asclepi queien malalts, anaven a dormir a un dels seus temples, perquè creien que Déu els visitaria durant el somni per a indicar quin camí havien de seguir. Els que es curaven demostraven la seva gratitud penjant petites imatges de pedra en les parades del temple.